Text extret de la plataforma Palestina al Cor

El 29 de novembre de 1947, quan a les Nacions Unides s’impedia que antigues colònies de potències occidentals tinguessin representació, es va aprovar, amb 33 vots favorables, una resolució que suposava la partició de la Palestina històrica en dos estats. Un estat jueu, que comprenia el 55% de la terra i s’adjudicava a mig milió de colons europeus de religió o tradició jueva, i l’altre palestí, amb el 45% de la terra per al milió de palestins autòctons.

A partir de llavors l’exèrcit i les milícies jueves, sostingudes i finançades per les grans potències, varen utilitzar la violència per a desallotjar la població autòctona de les seves llars provocant l’èxode de 850.000 palestins que, encara avui dia, 60 anys després, segueixen vivint a l’exili, en camps de refugiats i amb unes condicions de vida duríssimes.

Aquest fet històric, gravat en la memòria de tots els palestins i palestines i que es commemora cada 15 de maig, es coneix amb el nom de NAQBA (El Desastre).

En motiu del 60è aniversari de la Naqba una trentena d’entitats catalanes solidàries amb el poble palestí han sumat esforços per a organitzar la campanya festiva i reivindicativa ‘Amb Palestina al Cor’

Adjuntem el cartell amb les activitats.

+ info a www.naqba-catalunya.blogspot.com

A la Fira de Primavera de Navàs hi havia una secció dedicada a Betlem (Palestina), annexada a la parada de Mans Unides. Una pancarta mostrava les conseqüències negatives de les guerres en el Medi Ambient.

Amb aquesta petita parada s'ha pogut ajudar diversos col·lectius de Betlem: persones artesanes, que venien els seus productes de fusta d'olivera i brodats; els infants de l'orfenat vinculat a la Parròquia Franciscana de Santa Catalina d'Alexandria (de Betlem); i d'altres persones necessitades, que començaven a vendre punts de llibre de Sant Jordi, que és el patró dels palestins de Betlem. Es van vendre molts productes artesanals. De moment, per a l'orfenat s'han recollit 112 euros; i de punts de llibre de Sant Jordi es van fer  12,50 euros. L'activitat per a l'orfenat s'anomenava "Posa música a la vida dels infants palestins orfes de Betlem". Teníem un reguitzell de CD i cintes de música —de segona mà—, que la gent del poble ens havia donat. Les cintes les veníem a 50 cèntims i els CD, a 1 o 2 euros. Vam tenir molta col·laboració i les cintes de música van tenir molt èxit. Com que les cintes eren molt barates, tothom va tenir la possibilitat d'adquirir-les. Van passar per la parada catalans, africans (del Senegal i del Camerun), sudamericans, marroquins, persones dels països de l'Est (Croàcia, Romania...), etc. Podem dir que els nens de l'orfenat rebran ajuda internacional. I ajuda de part de persones que a la vegada també són ajudades, com és el cas dels nouvinguts. Els diners recollits aniran a la Parròquia Franciscana de Santa Catalina d'Alexandria (de Betlem) per tal que el P. Marwan els administri.

                           “Des de l’estiu de 2007 la paràlisi és total”

L’altre dia em vaig assabentar que el meu fill es plantejava anar-se’n de rellogat a una casa. Llogar una habitació! Però si té un avi i una àvia amb quatre habitacions a casa seva! Quanta gent hi ha que viu sola i que ocupa metres i metres i resulta que el meu fill no pot llogar una habitació! Quatre estudiants no poden llogar un pis! Alguna cosa està passant. S’han tornat bojos!

Però el sector immobiliari va a la baixa...

Els actius immobiliaris i el preu del sòl. Tots els experts parlen d’un any i mig o pràcticament dos anys per patir, pràcticament fins al final de 2009. Per patir segons qui, el jove que es vulgui comprar una casa...

Serà una situació millor...

Millor. El que s’ha demostrat amb aquesta crisi immobiliària és que és impossible que les coses vagin bé per a tothom al mateix temps. Si per a l’empresari va bé, imagina’t el noi que ha de pagar 800 o 900€ per un lloguer d’un lloguer d’un pis que té 32 metres quadrats. Amb un sou de 600.

Si tu ets el propietari i vius del lloguer de les teves finques la crisi immobiliària no anirà bé...

El lloguer és una rendibilitat d’un actiu. Si l’actiu baixa de valor, la rendibilitat augmenta. Si tu tens una casa valorada en 1.000, i cobres un lloguer de 100, és un 10% que treus mensualment d’aquell actiu. Si el valor baixa a 500 i mantens el lloguer, la rendibilitat augmenta.

Per tant hi haurà una caiguda de preus molt important?

Hi ha una reticència molt gran a baixar preus per part de l’oferta. Hi  ha molta gent que creu que la situació actual és anormal. I no la d’abans. És a dir que paciència.

Un estudi recomana allunyar els joves de les màquines expendedores de menjar.

La Generalitat s’ha convertit en la primera institució autonòmica que presenta un informe per a controlar el pes dels adolescents catalans. I és que tenim un problema gros. “Un de cada tres nens catalans té sobrepès, i un de cada quatre és obès”, afirma Antoni Plasència, director de Salut Pública.

Aquesta és la història d’un pare australià que feia any rere any  l’Ironman d’Austràlia la seva major il·lusió era competir al costat del seu fill que va néixer amb paràlisi cerebral. El pare no va veure mai la situació del seu fill com un obstacle i es va entrenar molt fort, amb el seu fill, uns quants anys, fins que es va veure preparat.

Aquest home té 60 anys i va inscriure el seu fill a la prova. Aquesta consta de les següents proves:

1.-Els concursants han de nedar en el mar o en un llac un tram de 4 quilòmetres.

2.-Quan acaben de nedar, agafen la bicicleta de ruta i recorren un trajecte de 180 km tot de seguit, amb pujades i baixades molt fortes.

3.-Després hi ha una marató de 42,5 km. Els campions del món d’aquesta prova ho fan en 8 hores i 15 minuts. El pare australià amb el seu fill ho van fer en 17 hores!

Aquest fet és un exemple de valor, vida, coratge, amor propi, orgull, superació i amor al seu fill i a l’esport.